Segons la mitologia grega, Àries representa el moltó alat amb la llana d’or que va salvar els germans Frixos i Hel·le, fills de Nèfele, de les intrigues de la seva madrastra, Ino. Aquesta, gelosa dels infants, havia dissenyat un pla per desfer-se’n, però Nèfele va aconseguir que un animal extraordinari anés a rescatar-los.
El moltó, dotat d’ales i capaç de volar, els va pujar al llom i emprengué una fugida per allunyar-los del perill. Durant el trajecte, Hel·le va perdre la subjecció i va caure al mar. Frixos, en canvi, va arribar a la Còlquida, a l’extrem oriental del mar Negre. Allà va sacrificar l’animal en honor als déus i va oferir la seva pell daurada al rei Eetes, que la va fer custodiar per un drac. Aquell Velló d’Or es convertiria en un dels tresors més cobejats de l’antiguitat. Com a recompensa, el moltó va acabar ocupant un lloc d’honor entre les estrelles.
La cultura tradicional catalana també ens ofereix una història vinculada a aquest asterisme, estretament lligada al món dels pastors, els ramats i la prosperitat. Segons la llegenda, un pastor tenia un moltó extraordinari que produïa llana d’or. Com que la riquesa que representava el feia tan valuós, el pastor vivia amb el temor que algú l’hi robés. Per protegir-lo, va decidir amagar-lo al cel convertint-lo en un estel. Però, una vegada a dalt, ja no va saber com fer-lo baixar, i l’animal va quedar per sempre més al firmament. Dues cultures ben diferents comparteixen, doncs, la imatge d’una criatura excepcional i d’un tresor que mereix ser preservat a l’univers.
Si avui aixequem la mirada per buscar aquest moltó al cel, entre les constel·lacions de Peixos i Taure hi trobarem un astre que destaca especialment: Hamal, coneguda també com a Alfa Arietis. Es tracta de l’estrella més brillant d’Àries, i el seu nom, procedent de l’àrab al-ḥamal, significa precisament «el xai» o «el moltó». Aquesta denominació ens recorda que el vincle entre els astres i el món pastoral no és exclusiu de la tradició grega, sinó que diferents cultures han projectat sobre la volta celeste les formes i els símbols del seu propi entorn. A ull nu, Hamal es distingeix clarament com el punt més lluminós d’una constel·lació que, de fet, és força discreta si la comparem amb altres figures del zodíac.
La seva llum ens ofereix un excel·lent punt de partida per localitzar el Moltó i imaginar-ne la silueta al cel en una nit serena de tardor. Mentrestant, a cavall entre la llegenda, la mitologia i la memòria popular, aquesta constel·lació continua ocupant el seu lloc ferm a la volta celeste: un animal convertit en símbol de protecció, riquesa i abundor; un llegat ancestral que els humans han volgut custodiar per sempre més en la immensitat del firmament.
Francesc Rodríguez
