A l’Antiguitat, les fonts llatines ja anomenaven Septem Triones les set estrelles de l’Ossa Major: els «set bous» o animals de tir que semblaven girar incansablement al voltant del cel polar. Amb el pas dels segles, aquella figura celeste va adquirir noves formes en les tradicions populars europees.
En diversos indrets, l’Ossa Major es va imaginar com un gran carro. Les quatre estrelles principals formaven les rodes i les tres de la cua representaven els animals que el tiraven: bous, cavalls o mules, segons la tradició. Al mig d’aquests animals hi trobem l’estrella Mizar. I, just al seu costat, gairebé perduda en la immensitat del cel, hi ha Alcor, una estrella molt més petita i feble.
En algunes tradicions europees, aquella diminuta estrella va prendre la forma d’un petit carreter, un conductor minúscul al costat del gran carro de l’Ossa. A Valònia hi trobem noms com Pôcè o Poucet; en l’àmbit germànic, formes com Dümeke, Dümke o Däumling, relacionades amb la idea d’un ésser diminut, un petit nan.
Gaston Paris va estudiar aquestes tradicions en el seu treball Le Petit Poucet et la Grande Ourse, publicat el 1875. Paris va posar en relació el petit conductor del carro celeste amb la família de rondalles del Petit Poucet. Li cridava especialment l’atenció un motiu que apareix en diversos contes europeus: un personatge extraordinàriament petit capaç de conduir animals immensos, fins i tot dirigint-los des de dins de l’orella.
Al Rosselló i al Vallespir trobem un nom encara més familiar: en Patufet. Així, aquella petita estrella situada al costat de Mizar es converteix, en la tradició popular, en un personatge minúscul que acompanya el gran carro celeste.
Desconeixem si hi ha una relació històrica directa entre el Pôcè való, el Däumling germànic i el nostre Patufet. Tampoc podem afirmar que aquesta figura es remunti als antics Septem Triones. Però la coincidència és extraordinària.
Una nit de cel ras al Pirineu, quan trobeu el Carro Gros, cerqueu Mizar: l’estrella central dels animals de tir. Just a damunt seu hi veureu Alcor. Per a l’astrònom aficionat serà una petita estrella. Pel científic un sistema estel·lar múltiple. Per a la tradició, pot ser el Carreter, el Mosso de les Mules o en Patufet, tan petit que gairebé es perd entre les estrelles, però prou a prop perquè la imaginació humana li reservés un espai damunt del carro del cel.
Francesc Rodríguez
