Hi ha un moment, a finals d’estiu, en què la nit comença a canviar. Som entrats al setembre i els dies encara conserven bona part de la seua escalfor, però al vespre ja hi notem aquella fresca que ens recorda que la tardor no queda gaire lluny. Entre les constel·lacions que guanyen protagonisme en aquestes nits hi ha Aquari, una de les figures del cel que, més enllà de la seua tradició mitològica, també forma part del patrimoni astronòmic popular del nostre país.
Segons recull Joan Amades, a Fitor, al Baix Empordà, els estels superiors de la constel·lació d’Aquari eren coneguts com els Ferros Grossos i els Ferros Xics. El nom no era casual. Feia referència als cremalls, els estris de ferro que tradicionalment es col·locaven damunt del foc a terra per sostenir-hi l’olla on es cuinaven les viandes.
En una societat molt més vinculada al foc de la llar i als cicles de la natura, el cel podia tenir també una lectura pràctica i quotidiana. Les estrelles marcaven el pas de l’any. La seua aparició o desaparició anunciava èpoques de sembra, collita, fred o calor. Cada territori hi podia projectar els seus propis noms, històries i senyals.
El cas dels Ferros Grossos i els Ferros Xics és especialment interessant perquè converteix una constel·lació en una imatge perfectament quotidiana: uns ferros damunt del foc, preparats per sostenir l’olla mentre a fora arribaven les primeres fredorades.
Aquest setembre, quan les nits fresques ens facin buscar un bon jersei, podem aprofitar per mirar també cap al firmament. Cap al sud-oest, Aquari ens ofereix una excusa perfecta per recuperar aquella antiga relació entre les estrelles i els canvis estacionals.
Perquè darrere de cada constel·lació hi ha molt més que un dibuix al cel. Hi ha noms, històries, creences i maneres d’entendre el firmament: un bon foc a terra, un calder als cremalls, les primeres fredorades de setembre i, potser, els brams del cérvol arribant de la muntanya.
L’equinocci de tardor ja s’acosta. I, mentre les nits s’allarguen, el cel també ens recorda que l’estiu va quedant enrere.
